L’art d’escriure no és per a dones?
Des de molt temps enrere, les dones tenien unes feines pactades. L’home era qui manava i la dona qui obeïa. Les dones només tenien el paper de der ser esposes i mares i com no, fer la feina de la casa. Amb el pas del temps els rols de les dones han anat canviat poc a poc. Però les dones erem inferiors que els homes en molts aspectes. Les dones estavem al marge de tot, del món, i més encara de la literatura. No se’ns considerava persones que podiem tindre capacitat per crear literatura, sols per a fer les feines de casa i treballar per als demes sense obtindre res a canvi.
Més tard, quan algunes dones van tindre el valor de crear literatura, aquesta literatura es considerava a banda, com si fos una literatura diferent a la literatura que feien els homes. I a part, encerclaven totes les dones que escrivien dins de la mateixa literatura de dones. Com si totes les dones escrigueren de la mateixa manera.
Montserrat Roig fa una crÃtica sobre la separació de la literatura d’homes i la literatura de dones. Diu que els pensaments, i per tant el que despres s’escriu no te sexe. Cadascú escriu d’una manera i no te res a vore en ser dona o ser home. Per ser home no vas a escriure millor que una dona, ni al contrari.
Grà cies a aquelles dones que un dia es van rebel·lar la situació de les dones ha anat canviat i millorant. Ara les dones poden entrar en el món de la polÃtica i poden formar part de l’art de la literatura sense problemes.
En l’actualitat, afortunadament als països desarotllats d’europa i amèrica del nord, les dones han conseguit grans avanços en nivells polÃtics, socials, laborals i econòmic. No obstant això, malauradament, encara ens queda molt de camà per recorre per tal de que la dona sigua igual a l’home, en tots els aspectes, a tots els nivells.
La base fonamental per a consguir aquestos avanços està n en les polÃtiques socials dels governs, però més que això, està en l’educació a les persones.