Records
Records bonics, records que no ho son tant, records que et fan mal, records propers, records llunyans, records amb nostàlgia, records amb ràbia, records i més records…
Montserrat Roig ens diu al capítol “ 2 RECORDS LLUNYANS” que per a escriure has de recordar. L’ofici d’escriure fa treballar la memòria. I per a escriure t’has d’enfrontar, vulguis o no vulguis a les zones de la cambra fosca, il•luminar-les amb les paraules, encara que facin mal.
Bé, us conte el que em va passar fa uns dies. Parlant amb una amiga de la família, em contava com la seua família viu molt lluny d’ací i els troba a faltar. Em contava records de la infància, coses que vivia amb els pares, els germans, els cosins, els oncles… realment em vaig sentir trista de saber que ella estava en aquella situació.
Quan vaig tornar a casa… pensant… vaig recordar que en la meua família trobem una situació semblant. Em vaig sentir trista. Els meus records són de fa molts anys. Era petita, anava a la meua caseta amb els meus pares, rebiem una cridada.
– Amparo, els tios i els cosins vindran aquesta vesprada
Em deia més tard la meua mare contenta, i més contenta em posava jo de que em donara aquella notícia. Feliç, esperava el moment de que els meus cosins aplegaren a la caseta.
Una vegada ja estaven allí, els feia dos petons, jugàvem una mica, però em mantenia una mica distant a causa de la meua timidesa. Tot i això, en realitat, estava molt feliç de poder estar a prop dels meus cosins.
Saber que, tot i que vivim en pobles diferents, de tant en tant ens fèiem visites, em feia molt feliç. Però un dia, tot s’acabà. Els cosins es fan grans, jo també, apartem una mica la família per a disfrutar amb els amics… I acabes deixant de banda aquella família a la que tant estimes i deixant de visitar-la. El temps passa i passa i l’única cosa que et queda són aquells fantàstics records.
El fet de recordar aquestes coses per a poder escriure-les a aquest blog, m’ha fet bé, perquè he recordat tot allò bonic que he aplegat a viure amb ells, però em fa mal, perquè m’ha fet recordar també tot el temps que he estat sense ells.